Peire Raimon de Tolosa

XI

I.

Pos vei parer la flor e l glay

É dels auzels m'agrada l chans,

De far chanso m'es pres talans

Ab motz plazens et ab so guay;

E pus de ben amar melhur,

Segon razo,

Trop en dey mielhs far motz ab so :

E si per ma domn' es grazitz

Mos chans, ben er mielhs enantitz.

 

II.

Fis e francs ab fin cor veray

Suy ves lieys qu'es guay' e prezans.

Bel' e plazens e benestans

Mil tans plus que dire no say,

E te son cors ferm e segur

De falhizo;

Que de nulh preyador fello

Per cuy fis domneys es delitz .

Non es per lieys sos pretz auzitz.

 

III.

E pus fin'aniors la m'atray,

Per Deu no m'en deu venir dans,

Qu'ieu li suy tan fizels amans

Que re al cor tan no m'estay ;

Per que ja lauzengier tafur,

Cui Dieus mal do !

No m degran neguna sazo

Tener dan, c'usquexs gab'e ditz,

Que per luy es Joys desconfitz.

 

IV.

Dona promet e don' estray,

E mostr' erguelh e bels semblans,

E ditz per guab e per bobans

Mayntas res ab cortes essay,

E siey fait son leyal e pur

Ses aunit do ;

E son mayntas d'aytal faisso

En cui Pretz entiers es complitz,

E d 'autras en cuy es aunitz.

 

V.

Belha domna, ja no serai

Jauzens ses vos, ni benanans ;

Qu'ieu suy selh que vostres comans

Tostemps a mon poder faray :

Aisso vos man per ver e us jur

Qu'anc hom no fo

Plus leyals ves amor qu'ieu so;

E fuy per vos servir noyritz

E suy d'au tras amors fayditz.

 

VI.

Ja no m tenran fossat ni mur

Que ma chanzon

Non port al valen et al pro

Guillem Malaspina q'es guitz

De Pretz, c'us no ill lo contraditz.