Peire Raimon de Tolosa
I.
Pos vei parer la flor e l glay
É dels auzels m'agrada l chans,
De far chanso m'es pres talans
Ab motz plazens et ab so guay;
E pus de ben amar melhur,
Segon razo,
Trop en dey mielhs far motz ab so :
E si per ma domn' es grazitz
Mos chans, ben er mielhs enantitz.
II.
Fis e francs ab fin cor veray
Suy ves lieys qu'es guay' e prezans.
Bel' e plazens e benestans
Mil tans plus que dire no say,
E te son cors ferm e segur
De falhizo;
Que de nulh preyador fello
Per cuy fis domneys es delitz .
Non es per lieys sos pretz auzitz.
III.
E pus fin'aniors la m'atray,
Per Deu no m'en deu venir dans,
Qu'ieu li suy tan fizels amans
Que re al cor tan no m'estay ;
Per que ja lauzengier tafur,
Cui Dieus mal do !
No m degran neguna sazo
Tener dan, c'usquexs gab'e ditz,
Que per luy es Joys desconfitz.
IV.
Dona promet e don' estray,
E mostr' erguelh e bels semblans,
E ditz per guab e per bobans
Mayntas res ab cortes essay,
E siey fait son leyal e pur
Ses aunit do ;
E son mayntas d'aytal faisso
En cui Pretz entiers es complitz,
E d 'autras en cuy es aunitz.
V.
Belha domna, ja no serai
Jauzens ses vos, ni benanans ;
Qu'ieu suy selh que vostres comans
Tostemps a mon poder faray :
Aisso vos man per ver e us jur
Qu'anc hom no fo
Plus leyals ves amor qu'ieu so;
E fuy per vos servir noyritz
E suy d'au tras amors fayditz.
VI.
Ja no m tenran fossat ni mur
Que ma chanzon
Non port al valen et al pro
Guillem Malaspina q'es guitz
De Pretz, c'us no ill lo contraditz.