Jaufré Rudel

VI- No sap chantar qui so non di

I

No sap chantar qui so non di,

Ni vers trobar qui motz no fa,

Ni conois de rima co-s va

Si razo non enten en si.

Mas lo mieus chans comens' aissi

Corn plus l'auziretz, mais valra, a a.

 

II

Nuils hom no s meravill de mi

S'ieu am so que ja no m veira,

Que l cor joi d'autr'amor non ha

Mas de cela qu'ieu anc no vi,

Ni per nuill joi aitan no ri,

E no sai quais bes m'en venra, a a .

 

III

Colps de joi me fer, que m'ausi,

Et ponha d'amor que m sostra

La carn, don lo cors magrira ;

Et anc mais tan greu no m feri,

Ni per nuill colp tan no langui,

Quar no cove ni no s'esca, a a.

 

IV

Anc tan suau no m'adurmi

Mos esperitz tost no fos la,

Ni tan d'ira non ac de sa

Mos cors ades no fos aqui :

E quan mi resveill al mati

Totz mos bos sabers mi desva, a a.

 

V

Ben sai c'anc de lei no m jauzi,

Ni ja de mi no s jauzira,

Ni per son amie no m tenra

Ni coven no m fara de si ;

Ane no m dis ver ni no m menti

E no sai si ja s'o fara, a a.

 

VI

Bos es lo vers, qu'anc no'i falhi,

Et tot so que-i es ben esta ;

E sel que de mi l'apenra

Gart se no l franha ni l pessi ;

Car si l'auran en Caersi

En Bertrans e l coms en Tolza, a a.

 

VII

Bos es lo vers, e faran hi

Calque re don hom chantara, a a.