Jaufré Rudel
I
No sap chantar qui so non di,
Ni vers trobar qui motz no fa,
Ni conois de rima co-s va
Si razo non enten en si.
Mas lo mieus chans comens' aissi
Corn plus l'auziretz, mais valra, a a.
II
Nuils hom no s meravill de mi
S'ieu am so que ja no m veira,
Que l cor joi d'autr'amor non ha
Mas de cela qu'ieu anc no vi,
Ni per nuill joi aitan no ri,
E no sai quais bes m'en venra, a a .
III
Colps de joi me fer, que m'ausi,
Et ponha d'amor que m sostra
La carn, don lo cors magrira ;
Et anc mais tan greu no m feri,
Ni per nuill colp tan no langui,
Quar no cove ni no s'esca, a a.
IV
Anc tan suau no m'adurmi
Mos esperitz tost no fos la,
Ni tan d'ira non ac de sa
Mos cors ades no fos aqui :
E quan mi resveill al mati
Totz mos bos sabers mi desva, a a.
V
Ben sai c'anc de lei no m jauzi,
Ni ja de mi no s jauzira,
Ni per son amie no m tenra
Ni coven no m fara de si ;
Ane no m dis ver ni no m menti
E no sai si ja s'o fara, a a.
VI
Bos es lo vers, qu'anc no'i falhi,
Et tot so que-i es ben esta ;
E sel que de mi l'apenra
Gart se no l franha ni l pessi ;
Car si l'auran en Caersi
En Bertrans e l coms en Tolza, a a.
VII
Bos es lo vers, e faran hi
Calque re don hom chantara, a a.