Peire Raimon de Tolosa
I.
S'ieu fos aventuratz
De domna ni d'amor,
De tot' altra ricor
Fora manentz assatz ;
Mas lausenger truan
Mi tolon joi e chan,
Per q'eu son tant iratz
C'ab pauc désesperatz
Non muer ; et es non senz
Qi s'aïra per autrui faillimenz.
II.
Mas granz es lo pechatz
A tot mal parlador
Qe si met en amor
Don ja non er laudatz ;
Qe mentir ab enjan
Toi honor et fai dan,
Don es deseretatz
Mainz hom pros e cochatz.
Ai ! Deu (s), per que consentz
Com sofrals tortz don non es malmerenz.
III.
Vergiers ni flors ni pratz
No m'an fait chantador,
Mas per vos cui ador,
Domna, si m'allegratz ;
Q'eu non chantera onguan,
Mas lo gent cors preisan
E vostra gran beutatz
M'abelis tant e m platz
Q'a mils vers sagramenz
No'us puesc mostrar com vos sui benvolenz.
IV.
Se ma fin 'amistatz
Vos avia sabor
Tan qe per servidor
Vostr' om fos reclamatz,
Ben agra meinz d'afan,
Qe ren als no deman.
E ries dons qant es datz
Es grazitz et presatz
Trop mais pels conoiscenz
Qe per malvais parliers desavinenz
V.
Domna, ben voil sapchatz
Qe la fina color
E l sen e la valor
E l vostre pretz hondratz
Mi fan far desiran
Maint sospir, per q'eus man
Qe vostre endomenjàtz
Son com serf qu'es compratz :
E qui-l sieu meteis venz,
Non par sia ges si bons afortimenz.