Peire Raimon de Tolosa

XIII

I.

S'ieu fos aventuratz

De domna ni d'amor,

De tot' altra ricor

Fora manentz assatz ;

Mas lausenger truan

Mi tolon joi e chan,

Per q'eu son tant iratz

C'ab pauc désesperatz

Non muer ; et es non senz

Qi s'aïra per autrui faillimenz.

 

II.

Mas granz es lo pechatz

A tot mal parlador

Qe si met en amor

Don ja non er laudatz ;

Qe mentir ab enjan

Toi honor et fai dan,

Don es deseretatz

Mainz hom pros e cochatz.

Ai ! Deu (s), per que consentz

Com sofrals tortz don non es malmerenz.

 

III.

Vergiers ni flors ni pratz

No m'an fait chantador,

Mas per vos cui ador,

Domna, si m'allegratz ;

Q'eu non chantera onguan,

Mas lo gent cors preisan

E vostra gran beutatz

M'abelis tant e m platz

Q'a mils vers sagramenz

No'us puesc mostrar com vos sui benvolenz.

 

IV.

Se ma fin 'amistatz

Vos avia sabor

Tan qe per servidor

Vostr' om fos reclamatz,

Ben agra meinz d'afan,

Qe ren als no deman.

E ries dons qant es datz

Es grazitz et presatz

Trop mais pels conoiscenz

Qe per malvais parliers desavinenz

 

V.

Domna, ben voil sapchatz

Qe la fina color

E l sen e la valor

E l vostre pretz hondratz

Mi fan far desiran

Maint sospir, per q'eus man

Qe vostre endomenjàtz

Son com serf qu'es compratz :

E qui-l sieu meteis venz,

Non par sia ges si bons afortimenz.