Bertrand Ier de Gourdon

XVII

Tenson de Peire Raimon et de Bertran de Gourdon.

 

 

I.

Totz tos afars es nienz,

Peir Raimonz, el sens frairis;

E non val dos anjevis

Tos sabers mest bonas genz ;

E tenc per desconolscenz

Qi be ni honor ti fai ;

Et sapchas qu'ieu non darai

Per nuil mestier qu'en tu sia,

Mais qar venguist per mi sai.

 

II.

Seigner, fla'cs e recrezens

Estatz mest vostres vezis,

E sofranh vos pans e vis

E fail vos aurs et argens;

El meus mestiers es valenz

Sri vostre dig son savai;

E s'ieu ja ren de vos hai,

Jamai en home qi sia

A mon jor no faillirai.

 

III.

Peire, mal m'avondet senz,

Qar de tenzo vos comis;

Qe l vostre mestiers es fis

E vos etz bons e plazentz ;

E l vostre arezamentz

Es grans e il chantar son gai;

E negus joglars non vai

Qe plus tard fezes follia ;

Ni plus tost fezes bon plai.

 

IV.

Tant es larcx e conoissenz

Qe tot l'aver de Paris

Darias en dos matis ;

E plai vos Jois e Joventz,

Seigner; e l vostre ardimentz

Es grantz on faitz maint assai ;

E plus franc de vos non sai,

E s'ieu mal dig vos avia,

Tot sabchon qe mentit n'ai.

 

V.

Vejas del tafur dolentz

Qe s cuidet q'eu l'esqarnis

E qe il lauzes e l grazis

Sos malvais captenemenz;

E s'anc li passet las dentz

Bos motz, a negun jor mai

Ja cella que am no m bai;

E si m dis mal per feunia, .

Perdon lo, qar s'en estrai.

 

VI.

Chaitivez'e marrimenz

Es tot l'an en vos assis ;

E qi l vostre fag resis

Mentau e ls envelzimentz,

Ben par com es conoiscentz,

Ni qi us honra qe l meschai;

Qe us onrei tant qe m desplai,

Et on plus vos honraria,

Adoncs i perdria mai.