Bertrand Ier de Gourdon
Tenson de Peire Raimon et de Bertran de Gourdon.
I.
Totz tos afars es nienz,
Peir Raimonz, el sens frairis;
E non val dos anjevis
Tos sabers mest bonas genz ;
E tenc per desconolscenz
Qi be ni honor ti fai ;
Et sapchas qu'ieu non darai
Per nuil mestier qu'en tu sia,
Mais qar venguist per mi sai.
II.
Seigner, fla'cs e recrezens
Estatz mest vostres vezis,
E sofranh vos pans e vis
E fail vos aurs et argens;
El meus mestiers es valenz
Sri vostre dig son savai;
E s'ieu ja ren de vos hai,
Jamai en home qi sia
A mon jor no faillirai.
III.
Peire, mal m'avondet senz,
Qar de tenzo vos comis;
Qe l vostre mestiers es fis
E vos etz bons e plazentz ;
E l vostre arezamentz
Es grans e il chantar son gai;
E negus joglars non vai
Qe plus tard fezes follia ;
Ni plus tost fezes bon plai.
IV.
Tant es larcx e conoissenz
Qe tot l'aver de Paris
Darias en dos matis ;
E plai vos Jois e Joventz,
Seigner; e l vostre ardimentz
Es grantz on faitz maint assai ;
E plus franc de vos non sai,
E s'ieu mal dig vos avia,
Tot sabchon qe mentit n'ai.
V.
Vejas del tafur dolentz
Qe s cuidet q'eu l'esqarnis
E qe il lauzes e l grazis
Sos malvais captenemenz;
E s'anc li passet las dentz
Bos motz, a negun jor mai
Ja cella que am no m bai;
E si m dis mal per feunia, .
Perdon lo, qar s'en estrai.
VI.
Chaitivez'e marrimenz
Es tot l'an en vos assis ;
E qi l vostre fag resis
Mentau e ls envelzimentz,
Ben par com es conoiscentz,
Ni qi us honra qe l meschai;
Qe us onrei tant qe m desplai,
Et on plus vos honraria,
Adoncs i perdria mai.