Jaufré Rudel
I
Belhs m'es Testius e l temps floritz
Quan l'auzelh chanton sotz la flor,
Mas ieu tenc l'ivern per gensor
Quar mais de joy m'i es cobitz,
Et quant hom ve son jauzimen
Es ben razos e d'avinen
Qu'om sia plus coyndes e guays.
II
Er ai ieu joy e suy jauzitz
E restauratz en ma valor,
E non iray jamai alhor
Ni non querrai autrui conquistz,
Qu'eras say ben az escien
Que selh es savis qui aten
E'selh es fols qui trop s'irays.
III
Lonc temps ai estat en dolor
Et de tot mon afar marritz,
Qu'anc no fuy tant fort endurmitz
Que no m rissides de paor.
Mas aras vey e pes e sen
Qiie passât ai aquelh turmen,
E non hi vuelh tornar ja mays.
IV
Mout mi tenon a gran honor
Tug silh cui ieu n'ey obeditz
Quar a mon joi suy revertitz :
E laus en lieys e Dieu e lor,
Qu'er an lur grat e lur prezen,
E, que qu'ieu m'en ânes dizen,
Lai mi remanh e lay m'apays.
V
Mas per so m'en sui cncharzitz,
Ja no n creyrai lauzenjador,
Qu'auc no fuy tan lunhatz d'amor
Qu'er no n sia sals e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren,
Per qu'ieu sai ben az escien
Qii'anc fïn'amors home non trays,
VI
Mielhs mi fora iazer vestitz
Que despolhatz sotz cobertor
E puesc vos en traire auctor
La nueyt quant ieu fuy assalhitz.
Totz temps n'aurai mon cor dolen,
Quar aissi s n'aneron rizen,
Qu'enquer en sospir e n pantays.
VII
Mais d'una re soi en error
E n estai mos cors esbaïtz
Que tot can lo fraire m desditz
Aug autrejar a la seror ;
E nulhs hom non a tan de sen,
Que puesc' aver cominalmen.
Que ves calque part non biais.
VIII
El mes d'abril e de pascor
Can l'auzel movon lur dous critz
Adoncs vuelh mos chans si' auzitz,
Et aprendetz lo, chantador !
E sapchatz tug cominalmen
Qu'ie m tenc per rie e per manen
Car soi descargatz de fol fais.