Jaufré Rudel

IV- Belhs m'es l'estius e'l temps floritz

I

Belhs m'es Testius e l temps floritz

Quan l'auzelh chanton sotz la flor,

Mas ieu tenc l'ivern per gensor

Quar mais de joy m'i es cobitz,

Et quant hom ve son jauzimen

Es ben razos e d'avinen

Qu'om sia plus coyndes e guays.

 

II

Er ai ieu joy e suy jauzitz

E restauratz en ma valor,

E non iray jamai alhor

Ni non querrai autrui conquistz,

Qu'eras say ben az escien

Que selh es savis qui aten

E'selh es fols qui trop s'irays.

 

III

Lonc temps ai estat en dolor

Et de tot mon afar marritz,

Qu'anc no fuy tant fort endurmitz

Que no m rissides de paor.

Mas aras vey e pes e sen

Qiie passât ai aquelh turmen,

E non hi vuelh tornar ja mays.

 

IV

Mout mi tenon a gran honor

Tug silh cui ieu n'ey obeditz

Quar a mon joi suy revertitz :

E laus en lieys e Dieu e lor,

Qu'er an lur grat e lur prezen,

E, que qu'ieu m'en ânes dizen,

Lai mi remanh e lay m'apays.

 

V

Mas per so m'en sui cncharzitz,

Ja no n creyrai lauzenjador,

Qu'auc no fuy tan lunhatz d'amor

Qu'er no n sia sals e gueritz.

Plus savis hom de mi mespren,

Per qu'ieu sai ben az escien

Qii'anc fïn'amors home non trays,

 

 

VI

Mielhs mi fora iazer vestitz

Que despolhatz sotz cobertor

E puesc vos en traire auctor

La nueyt quant ieu fuy assalhitz.

Totz temps n'aurai mon cor dolen,

Quar aissi s n'aneron rizen,

Qu'enquer en sospir e n pantays.

 

VII

Mais d'una re soi en error

E n estai mos cors esbaïtz

Que tot can lo fraire m desditz

Aug autrejar a la seror ;

E nulhs hom non a tan de sen,

Que puesc' aver cominalmen.

Que ves calque part non biais.

 

VIII

El mes d'abril e de pascor

Can l'auzel movon lur dous critz

Adoncs vuelh mos chans si' auzitz,

Et aprendetz lo, chantador !

E sapchatz tug cominalmen

Qu'ie m tenc per rie e per manen

Car soi descargatz de fol fais.