Peire Raimon de Tolosa

XV

I.

Si com l'enfans qu'es alevatz petitz

En cort valen et honratz del seingnor,

Pois, quant es grantz, se n part e quer meillor,

No l pot trobar, ten se per escarnitz,

Vol s'en tornar, non a tant d'ardimen,

Aitals son eu, quem parti follamen

Da lieis, cui ren merces, se m vol sofrir,

Que venjament en prend'; al no desir.

 

II.

Venjar s'en pot de mi, qu'er'afollitz.

Mais hom qu'es fols, cho dizon li autor,

Non er jujatz, tan que'l ten be iror,

Del mal qu'il fai, ni per raison punitz;

Mas quant n'er for, er jujatz, s'il mespren,

О s'il avia enanz fait faillimen.

E se l fis ane, ben vos die ses mentir,

Il sap lo ver, fassam totz temps languir.

 

III.

Ben о pot far e totz sera grazitz

Lo mais ; l'afan, la pena e la dolor

Suffr'eu en pais, e semblara-m doussor;

Mais il gart sei, qu'ai seu bon pretz floritz

Ges non eschai ni non es avinen

De totz mais faitz qu'il prenda venjamen;

Mais val perdos e mielz fai a grazir,

E sel. qui '1 prent en val mais per servir.

 

IV.

Eu valgra mais per servir; e garitz

M'agra merces, pietatz et amor,

S'omilies midons sa grant ricor

Qu'il mandes chai saluz en breu escritz ;

E sui trop fols, quant ai tal pensamen .

Qu 'ill mandes chai man; sofra n solamen

. . . . Ver leis mains jonchas obezir

Tot son coman, sil platz viure о morir.

 

V.

Per son coman no fo mortz ni traïtz

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . Que m parti de la flor

De tot lo mon, que m'avia noiritz

Puois men parti, fui en tal marrimen

Don fora mortz, si no fos jauzimen

Cfätent merce, per cho qu'ai départir

Me dis ploran : « Deus te lais revenir! »