Peire Raimon de Tolosa
I.
No m puesc sufrir d'una leu chanso faire,
Pus prec e man n'ai de Mon Ereubut;
Qu'après lo dan e l mal qu'ieu n'ai agut,
Coven qu'ab joy m'esbaudey e m'esclaire :
Quar segon l'afan
Qu'ai sufert tan gran,
Non agra razo
Qu'ieu cantes oguan ;
Mas quar fin'amors
Mi mostr'e m'ensenha
Que ls mais no m sovenha
E torn en mon chan,
Farai derenan
Un nou chantaret prezan.
II.
Ane per ren al de mon major maltraire
De tan bon cor non desirey salut,
Mas sol qu'a lieys cui Amors m'a rendut
Pogues ancar servir, petit о guaire;.
Quar tot l'autre dan
Non prezera un guan,
S'ieu moris o no,
Sol leis pogues tan
Servir que l'honors
Ar parra que m fenha
Per qu'ela m'estenha
Que non digu' enan ;
Mas al sieu coman
Sui e serai on qu'ieu m 'an.
III.
Las ! que faray, pois non li aus retraire,
Ans quan la vey, estau a ley de mut
E per autruy no vuelh sia saubut,
S'aqui mezeis sabi' estre emperaire.
A Dieu mi coman
Cum vau trebalhan ;
Qu'ab l'a sospeisso
N'aurai atretan,
Quar tan grans ricors
Non cug que m n'avenha;
Mas vas on qu'ieu teinha,
Fis e ses enguan
L'amarai quad'an,
De jorn en jorn melluyran.
IV.
Que'l cors e l cor e l saber e l vejayre
E l'ardimen e l sen e la vertut
Ai mes eh lieys e non ai retengut
Ni pauc ni pro per negun autr'afaire ;
Ni als non deman,
Ni vau deziran,
Mas que Dieus me do
Vezer l'or'e l'an
Que sa grans valors
Tan vas mi s destrenha
Qu'en mos bratz la seinha,
E qu'ieu, en baizan,
Tot al mieu talan
Remir son cors benestan.
V.
Ai! franca res, cortez' e de bon aire,
Merce n'ajatz que.veus m'aissi vencut;
Qu'aissi vos ren lo basto e l'escut,
Cum selh que plus non pot lansar ni traire :
Vostr' huelh belh truan
Que tot mon cor m'an
Emblat, non sai со,
No m van confortan.
Ja cas tels ni tors
No'us cugetz que's tenha, .
Pus gran forsa l venha,
Si secors non an
Sylh que dins estan :
Mas a mi vai trop tarzan.
VI.
Esta chansos vuelh que tot dreg repaire
En Arago, al rey cuy Dieus ajut;
Que per lui son tug bon fan mantengut, .
Plus que per rey que ane nasquet de maire :
Qu'aissi s vai trian
Sos pretz, e s'espan
Sobr'autres que so,
Cum sobre l verjan
Fai la blanca flors :
Per qu'ieu on que m venha
Ades erit sa senha,
E vau razonan
Son pretz, e non blan
Duc ni rey ni amiran.
VII.
Et ab ma chanso,
Enans qu'alhor an,
M'en vau lai de cors
On Jois e Pretz renha,
E vuelh que l'арrenha,
Cobletas viulan,
E puois en chantan
De qual guiz' hom la i deman.