Jaufré Rudel

III. Pro ai del chan essenhadors.

I

Pro ai del chan essenhadors

Entorn mi et ensenhairitz :

Pratz e vergiers, albres e flors,

Voutas d'auzelhs e lays e critz,

Per lo dous terinini suau,

Qu'en un petit de joy m'estau,

Don nulhs deportz no m pot jauzir

Tan cum solatz d'amor valen.

 

II

Las pimpas sian als pastors

Et als enfans burdens petitz,

E mias sion tais amors

Don ieu sia jauzens jauzitz !

Qu'ieu la sai bona tot'aitau

Ves son amic en greu logau ;

Per so m sen trop soen marrir

Quar no n'ai so qu'ai cor n'aten.

 

III

Luenh es lo castelhs e la tors

On elha jay e sos maritz,

Et si per bos cosselladors

Cosselhan no suy enantitz

— Q'autre cosselhs petit m'en vau,

Aitant n'av fin talan corau, —

Aires noy a mais del murir,

S'alqun joy non ay en breumen.

 

IV

Totz los vezis apel senhors

Del renh on sos joys fo noyritz,

E crey que m sia grans honors

Quar ieu dels plus envilanitz

Cug que sion cortes lejau :

Ves l'amor qu'ins el cor m'enclau

Ai bon talant e bon albir,

Et say qu'ilh n'a bon escien.

 

V

Lai es mos cors si totz c'alhors

Non a ni sima ni raïtz,

Et en dormen sotz cobertors

Es lai ab lieis mos esperitz ;

Et s'amors mi revert a mau

Car ieu l'am tant e liei non cau :

Tost veirai ieu si par sufrir

N'atendrai mon bon jauzimen.

 

VI

Ma voluntatz s'en vai lo cors,

La nueit el dia esclarzitz,

I.aïntz per talant de son cors,

Mas tart mi ve e tart mi ditz :

« Amicx, fa s'elha, gilos brau

An comensat tal batestau

Que sera greus a departir,

Tro qu'abdui en siam jauzen. »

 

VII

Per so m'en creis plus ma dolors

Car non ai lieis en luecs aizitz,

Que tan no fau sospirs e plors

Qu'us sols baizai's per cscaritz

Lo cor no m tengues san e sau.

Bona es l'amors e molt pro vau,

E d'aquest mal mi pot guérir

Ses gart de metge sapien.