Jaufré Rudel

I. -Quan lo rossinhols el folhos.

I

Quan lo rossinhols el folhos

Dona d'amor e n quier e n pren

E mou son chan jauzent joyos

E remira sa par soven

E l riu son clar e l prat son gen

Pel novel deport que renha,

Mi ven al cor grans joys jazer.

 

II

D'un' amistat suy enveyos,

Quar no sai joya plus valen,

C'or e dezir, que bona m fos

Si m fazia d'amor prezen,

Que l cors a gras, delgat e gen

E ses ren que y descovenha,

E s'amors bon' ab bon saber.

 

III

D'aquest' amor suy cossiros

Vellan e pueys sompnhan dormcn,

Quar lai ay joy meravelhos,

Per qu'ieu la jau jauzitz jauzen ;

Mas sa beutatz no m val nien,

Quar nulhs amicx no m'essenha

Cum ja n'aia bon sabcr.

 

IV

D'aquest' amor suy tan cochos

Que quant icu vau ves lieys corren

Vejaire m'es qu'a reũsos

M'en torn e qu'ela s n'an fugen;

E mos cavals i vai tan len

Greu er qu'oimais i atenha

S'Amors no la m fa remaner.

 

V

Amors, alegres part de vos

Per so quar vau mo mielhs qucren,

E suy en tant aventuros

Qu'enqueras n'ay mon cor jauzen,

La merce de mon bon guiren

Que m vol e m'apell' em denha

E m'a tornat en bon esper.

 

VI

E qui sai rema deleytos

E Dieu non siec en Belleen

No sai cum ja mais sia prps

Ni cum ja venh' a guerimen,

Qu'ieu sai e crei, mon escien,

Que selh qui Jhesus ensenha

Segur' escola pot tener.