Peire Raimon de Tolosa

X

I.

Pos lo prims verjans brotona

De que nais lo frug el fuelh,

E l rossinhols s'abandona

De chantar per mieg lo bruelh,

Bêla m'es la retindida

Que fai per mieg la giardina.

 

II.

Drutz que pros don' abandona

Ben laus que s gart de jangluelh,

Que lauzengier, bec d'ascona,

(Car son plan en far lur truelh) .

Ab lor mensonja forbida

Çujon falsar amor fina.

 

III.

Qui de joi porta corona

Ben es dreg c'om l'en despuelh,

Si ves sa dona tensona

О totz sos fatz non acuelh,

Que amors es tan chauzida

C'ab humilitat s'aizina.

 

IV.

Gellosia-m toi e m dona

So que pus am e mais vuelh ;

A me non cal, qui q'en grona,

Pueys que dossamens m'acuelh ,

Ma domna cui fin Joys guida

E Pretz e Jovens aclina.

 

V.

Si ma domna no m perdona,

Grieu viurai mais ses corduelh,

E vueilh q'om viu me repona,

Qar anc li mostriei ergueilh ;

Mas dretz es qi merce crida

Que trueb de son- mal mescina.

 

VI.

Tan com la mars avirona

N'ay triat, ses dig baduelh,

La gensor e la pus bona

C'oncas vezesson miey huelh,

Blanca, fresc' e colorida,

Et es de bona doctrina.

 

VII.

Lai al renc de Barsalona

Estay l'amors c'amar suelh;

E qui d'autr'amor me sona

Perda Dieus que non l'acuelh ;

Qu'ieu non partray a ma vida,

Tant es de bona razina.

 

VIII.

Le vers s'a hueimais fenida

Q'En Gintartz d'Anton l'afina