Peire Raimon de Tolosa
I.
Pos lo prims verjans brotona
De que nais lo frug el fuelh,
E l rossinhols s'abandona
De chantar per mieg lo bruelh,
Bêla m'es la retindida
Que fai per mieg la giardina.
II.
Drutz que pros don' abandona
Ben laus que s gart de jangluelh,
Que lauzengier, bec d'ascona,
(Car son plan en far lur truelh) .
Ab lor mensonja forbida
Çujon falsar amor fina.
III.
Qui de joi porta corona
Ben es dreg c'om l'en despuelh,
Si ves sa dona tensona
О totz sos fatz non acuelh,
Que amors es tan chauzida
C'ab humilitat s'aizina.
IV.
Gellosia-m toi e m dona
So que pus am e mais vuelh ;
A me non cal, qui q'en grona,
Pueys que dossamens m'acuelh ,
Ma domna cui fin Joys guida
E Pretz e Jovens aclina.
V.
Si ma domna no m perdona,
Grieu viurai mais ses corduelh,
E vueilh q'om viu me repona,
Qar anc li mostriei ergueilh ;
Mas dretz es qi merce crida
Que trueb de son- mal mescina.
VI.
Tan com la mars avirona
N'ay triat, ses dig baduelh,
La gensor e la pus bona
C'oncas vezesson miey huelh,
Blanca, fresc' e colorida,
Et es de bona doctrina.
VII.
Lai al renc de Barsalona
Estay l'amors c'amar suelh;
E qui d'autr'amor me sona
Perda Dieus que non l'acuelh ;
Qu'ieu non partray a ma vida,
Tant es de bona razina.
VIII.
Le vers s'a hueimais fenida
Q'En Gintartz d'Anton l'afina