Jaufré Rudel

Chanson Apocryphe- VII. Qui no sap esser chantaire.

I

Qui no sap esser chantaire

Laire

Quant aug los vergiers sonar

Clar

E[quan] son per tot mesclat

Prat

E l rozatz del matin s'espan

Blan

Sobre l'erba josta l sauza.

 

II

Non aus semblan ni vejaire

Faire

Q'eu l'am, ni l'aus desamar,

Ar

Q'en amor son drut intrat

Fat

E il fais amador ab engan

Van

Cui Amors engann'e bauza.

 

III

Non es reis ni emperaire

Gaire

Que l'aus el mantel tochar

Var,

Ni far q'agues acatat

Grat ;

Ric me fai la noig en somnjan

Can

M'es vis q'e mos bratz l'enclauza.

Lai m'irai el seu repaire,

Laire,

Em peril qom de passar

Mar ;

Si de mi no l pren pitat,

Bat

Fer freg. Las! tan la vau pregan,

Qan

Qe ja de leis no m'en jauza !

 

V

Si no m vol amar m'amia,

Dia,

Pos eu l'am, s'il m'amara

Ja,

Q'eu sui al seu mandamen

Gen,

E il serai, si m vol retener;

Ver

Li dirai, q'autres li menta.