Jaufré Rudel
I
Qui no sap esser chantaire
Laire
Quant aug los vergiers sonar
Clar
E[quan] son per tot mesclat
Prat
E l rozatz del matin s'espan
Blan
Sobre l'erba josta l sauza.
II
Non aus semblan ni vejaire
Faire
Q'eu l'am, ni l'aus desamar,
Ar
Q'en amor son drut intrat
Fat
E il fais amador ab engan
Van
Cui Amors engann'e bauza.
III
Non es reis ni emperaire
Gaire
Que l'aus el mantel tochar
Var,
Ni far q'agues acatat
Grat ;
Ric me fai la noig en somnjan
Can
M'es vis q'e mos bratz l'enclauza.
Lai m'irai el seu repaire,
Laire,
Em peril qom de passar
Mar ;
Si de mi no l pren pitat,
Bat
Fer freg. Las! tan la vau pregan,
Qan
Qe ja de leis no m'en jauza !
V
Si no m vol amar m'amia,
Dia,
Pos eu l'am, s'il m'amara
Ja,
Q'eu sui al seu mandamen
Gen,
E il serai, si m vol retener;
Ver
Li dirai, q'autres li menta.