Jaufré Rudel

II- Quan lo rius de la fontana.

I

Quan lo rius de la fontana

S'esclarzis, si cum far sol,

E par la flors aiglentina,

E l rossinholetz el ram

Volf e refranh ez aplana

Son dous chantar et afina,

Dreitz es qu'ieu lo mieu refranha

 

II

Amors de terra lonhdana,

Per vos totz lo cors mi dol ;

E puesc trobar mezina

Si non au vostre reclam

Ab atraich d'amor doussana

Dinz vergier o sotz cortina

Ab dezirada companha.

 

III

Pus totz jorns m'en falh aizina,

No m meravilh s'ieu n'aflam,

Quar anc genser crestiana

Non fo, ni Dieus non la vol,

Juzeva ni Sarrazina ;

Ben es selh pagutz de mana,

Qui ren de s'amor guazanha !

 

IV

De dezir mos cors no fina

Vas selha ren qu'ieu pus am ;

E cre que volers m'enguana

Si cobezeza la m toi ;

Que pus es ponhens qu'cspina

La dolors que ab joi sana ;

Don ja non vuelh qu'om m'en planha.

 

V

Senes breu de parguamina

Tramet lo vers, que chantam

En plana lengua romana,

A n Hugo Bru per Filhol ;

Bo m sap, quar gens Peitavina

De Berri e de Guïana

S'esgau per lui e Bretanha.