Jaufré Rudel
I
Quan lo rius de la fontana
S'esclarzis, si cum far sol,
E par la flors aiglentina,
E l rossinholetz el ram
Volf e refranh ez aplana
Son dous chantar et afina,
Dreitz es qu'ieu lo mieu refranha
II
Amors de terra lonhdana,
Per vos totz lo cors mi dol ;
E puesc trobar mezina
Si non au vostre reclam
Ab atraich d'amor doussana
Dinz vergier o sotz cortina
Ab dezirada companha.
III
Pus totz jorns m'en falh aizina,
No m meravilh s'ieu n'aflam,
Quar anc genser crestiana
Non fo, ni Dieus non la vol,
Juzeva ni Sarrazina ;
Ben es selh pagutz de mana,
Qui ren de s'amor guazanha !
IV
De dezir mos cors no fina
Vas selha ren qu'ieu pus am ;
E cre que volers m'enguana
Si cobezeza la m toi ;
Que pus es ponhens qu'cspina
La dolors que ab joi sana ;
Don ja non vuelh qu'om m'en planha.
V
Senes breu de parguamina
Tramet lo vers, que chantam
En plana lengua romana,
A n Hugo Bru per Filhol ;
Bo m sap, quar gens Peitavina
De Berri e de Guïana
S'esgau per lui e Bretanha.