Na de Casteldoza

IV-Canso

I

 

Per joi que d'amor m'avegna

No-m calgr' ogan esbaudir,

Qu'eu no cre qu'en grat me tegna

Cel qu'anc no vole obezir

Mos bos motz ni mas cansos;

Ni anc no fon la sazos

Qu'ie-m pogues de lui sofrir;

Ans tem que-m n'er a morir,

Pos vei c'ab tal autra regna

Don per mi no-s vol partir.

 

II

 

Partir m'en er, mas no-m degna,

Que morta m'an li cossir;

E pois no-ill platz que-m retegna,

Vueilla-m d'aitant obezir

C'ab sos avinens respos

Me tegna lo cor joios.

E ja a sidons no tir

S'ie-l fas d'aitan enardir,

Qu'ieu nol prec per mi que-s tegna

De leis amar ni servir.

 

III

 

Leis serva; mas mi'n revegna

Que no-m lais del tôt morir,

Quar paor ai que nrestagna

S'amors, don me fai languir.

Hai ! amies valens e bos,

Car es lo meiller c'anc fos,

No vuillatz c'aillors me vir —

Mas no-m volez far ni dir —

Con ieu ja jorn* me captegna

De vos amar ni grazir.

 

IV

 

Grazisc vos, con que m'en pregna,

Tot lo maltrag e-l consir;

E ja cavaliers no-s fegna

De mi, c'un sol non dezir :

Bels amies, si fas fort vos*,

On tenc los oills ambedos;

E plas me can vos remir,

C'anc tan bel non sai cauzir.

Dieus prec c'ab mos bratz vos cegna,

C'autre no-m pot enriquir.

 

V

 

Rica soi, ab que-us sovegna

Com pogues en loc venir

On eu vos bais e-us estregna;

Qu'ab aitan pot revenir

Mos cors, quez es envejos

De vos moût e cobeitos.

Amies, no-m laissatz morir :

Pueis de vos no-m pose gandir,

Un bel semblan que-m revegna

Faiz, que m'aucira-l consir.